[cfinformatica-grup] Iniciativa Legislativa Popular educació
- From: ALEJANDRO CASTAN SALINAS <acastan@xxxxxxxx>
- To: undisclosed-recipients:;
- Date: Sun, 26 Oct 2014 20:32:26 +0100
Us escric per què aquests dies s'ha posat en marxa una ILP "L'Educació que
volem a Catalunya", i potser us interessa debatre als vostres claustres,
recollir signatures als vostres centres, fer difussió als vostres companys,
organitzar alguna xerrada, enganxar material de difusió, etc.
La web:
http://ilpeducacio.cat/
QUÈ VOLEM?
1. Fer efectiu, real i universal el dret a l’educació, de bressol a
universitat, per part de tota la ciutadania sense importar el seu origen
social.
2. Acabar amb els concerts escolars, amb la participació d’empreses
privades al sistema educatiu públic i amb la privatització de la gestió de
centres educatius públics de bressol a universitat.
3. Recuperar la gestió democràtica dels centres educatius arrabassada per
la LEC i per la LOMCE.
4. Instaurar un concepte d’autonomia de centres real, sense direccions
imposades des de fora i amb projectes discutits al sí de l’escola, i sense
la pressió de l’empresa privada en la funció que li és pròpia a la
universitat.
5. Una avaluació del sistema educatiu que serveixi als centres per a
millorar i als estudiants per a reconèixer la seva feina i avançar en la
seva formació.
6. Allunyar-se de la flexibilitat laboral tan demanada per la patronal i
els organismes financers internacionals mitjançant la funció pública,
donant estabilitat i seguretat a les plantilles.
7. Establir el català com a llengua vehicular de tot el sistema educatiu.
8. La cessió de les Escoles Bressol de titularitat municipal i les
subcontractades a la Generalitat.
9. Un finançament acord amb la importància que té l’educació per a la vida
de les persones i per a la societat, amb un percentatge del PIB igual, com
a mínim, a la mitjana europea.
PROPOSICIÓ DE LLEI DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA
Si vols la versió PDF per imprimir clica aquí
<http://ilpeducacio.cat/sites/default/files/ILPEducacioPDF.pdf>
*Exposició de motius*
La Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha mostrat del tot incapaç
de donar una resposta positiva al nostre sistema educatiu i ni tan sols ha
complert amb els seus propis compromisos. La situació de desigualtat entre
els centres de titularitat pública i els centres privats concertats fa que
hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la
segregació per condicions socioeconòmiques de l’alumnat. Una situació
socialment regressiva i pedagògicament negativa, ja que, tal com assenyalen
els experts, els sistemes segregadors donen pitjors resultats. Segons tots
els estudis, l’Estat espanyol i Catalunya en concret estan al capdavant de
la privatització de l’ensenyament, i és el segon país, després de Bèlgica,
que té menys alumnes a les aules públiques i on el capital privat en el
sistema educatiu augmenta més significativament.
Amb el desplegament de la LEC, de manera subtil s’ha anat apartant
famílies, professorat i alumnat de qualsevol capacitat de decisió en els
centres educatius, s’ha anat abandonant el debat pedagògic per
concentrar-se en la superació de proves d’avaluació externes, s’han anat
destinant fons públics cap a negocis educatius privats, s’ha permès la
creixent segregació social i sexual de l’alumnat, s’ha induït la
precarització de la professió docent, s’ha anat posant el sistema al servei
d’interessos empresarials o supeditat a corrents ideològics i finalment, en
un context de crisi econòmica, s’han propiciat i protagonitzat polítiques
de reducció de despeses que han perjudicat greument la salut interna del
nostre sistema educatiu públic i que estan posant en perill la seva
viabilitat futura.
És per tot això que, en les circumstàncies excepcionals que viu Catalunya,
hem de situar com a part del debat nacional, la necessitat d'una escola
pública de qualitat i per a tothom, que reculli l'ideal pedagògic de
l'escola catalana, com a primer servei públic constructor de ciutadania i
que treballa per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Això és,
una ciutadania democràtica, lliure, igualitària i solidària. I, d’acord amb
aquesta intenció, i conforme l’art. 131 de l’Estatut, cal dotar-nos d’una
llei amb capacitat de generar un conjunt normatiu estable, que afavoreixi
la majoria de la ciutadania, consensuada per la comunitat educativa i amb
la declarada voluntat de servei per a les noves generacions. Una llei que
posi l'educació pública (de titularitat i gestió pública) al centre d'un
projecte alliberador i de justícia social per a Catalunya.
*Article 1. Objecte*
1.
Aquesta proposició de Llei té per objecte establir una nova Llei del
Sistema Educatiu de Catalunya que reguli, des del 0-3 fins a la
Universitat, una educació pública de qualitat, en català, lliure,
democràtica, integral, crítica, gratuïta, no discriminatòria, universal,
equitativa, laica, coeducadora, intercultural, compensadora de les
desigualtats, inclusiva, cohesionadora, participativa, autogestionada i que
vagi des de l’escola bressol fins a la universitat i l’educació continuada.
1.
El català és normalment la llengua d’ús a l’ensenyament i la llengua de
comunicació habitual entre la comunitat educativa i la immersió lingüística
el mètode utilitzat. S’han d'estudiar mesures d’incentivació per afavorir
el seu ús social en les relacions humanes als centres. Cal que la llengua
catalana sigui un element cohesionador de les diferents realitats
lingüístiques i culturals presents a les escoles.
*Article 2. Dret a l’educació i sistema educatiu*
1.
Tota persona té dret a l’educació. Per garantir aquest dret, els poders
públics estan obligats a oferir una única xarxa de centres i serveis de
titularitat i gestió públiques, subjecta als valors i les pràctiques
democràtiques.
1.
Els poders públics estan obligats a garantir que a les universitats es
puguin desenvolupar la investigació i la transferència del coneixement que
permetin la construcció d'una societat justa, lliure i democràtica. La
investigació mai anirà en detriment de la docència.
2.
Tots els ensenyaments públics, des de l’escola bressol fins a la
universitat, han de ser gratuïts i ningú no podrà ser privat del dret a
l’educació. Hi haurà necessàriament una oferta suficient de places
públiques. Cal que la gratuïtat sigui real i cobreixi les necessitats de
l’alumnat d’aquesta xarxa pública pel que fa a les matrícules, el material
escolar, els menjadors, les estades en altres països, el transport... En
cap cas s'han d'acceptar aportacions d'empreses privades.
1.
Als ensenyaments postobligatoris i superiors s’ha d'arbitrar un sistema
de beques-salari per garantir-hi l’accés.
*Article 3. De les administracions*
1.
La Generalitat és l’administració competent en totes les etapes
educatives de l’escola 0-3, i tots els espais que atenguin la petita
infància, educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat,
formació professional de grau mitjà i de grau superior, ensenyament oficial
d’idiomes, camps d’aprenentatge, serveis educatius, educació especial,
ensenyaments artístics, escoles de persones adultes i universitats.
1.
Els centres educatius i les universitats públiques han de dependre
econòmicament, laboralment i normativament de la Generalitat, que ha
d'establir elements de col·laboració en la planificació dels serveis
complementaris amb municipis i consells comarcals. Així mateix, els
municipis podran tenir competències sobre planificació, ensenyaments no
reglats i educació en el lleure amb la supervisió de la Generalitat.
1.
En cap cas es podrà cedir la gestió dels centres públics a entitats
privades. I pel que fa a l’àmbit universitari no es poden destinar fons
públics a fundacions i entitats privades que ofereixin estudis
universitaris (graus, màsters, doctorats).
1.
L’administració local ha de tenir una participació rellevant en totes
les etapes educatives, especialment en aquelles que requereixen d’un
element important de proximitat, amb la supervisió de la Generalitat que ha
de vetllar per la igualtat d’oportunitats.
*Article 4. Gestió democràtica*
1.
La gestió dels centres educatius ha de seguir necessàriament criteris
democràtics i una pràctica participativa. Les decisions de gestió de
caràcter econòmic, organitzatiu i pedagògic han de ser adoptades als
claustres i les que corresponguin al Consell Escolar entès com a òrgan
representatiu de les assemblees dels diferents sectors de la comunitat
educativa.
1.
Aquelles decisions que afectin la comunitat educativa en el seu conjunt
s'han d’adoptar al Consell Escolar. Tant claustres com consells escolars
tenen la consideració d’òrgans de govern i s'ha de promoure la participació
del conjunt dels membres que representen en les decisions quotidianes.
1.
Les direccions han de ser proposades pel claustre per sufragi universal
directe, mitjançant vot secret i ratificades pel Consell Escolar de Centre.
Només poden ser elegibles els membres del claustre. Les eleccions s'han de
celebrar cada quatre anys. Les coordinacions han de ser elegides per
votació directa per cada estructura horitzontal que correspongui (cicles,
departaments, claustres...)
1.
Cal entendre la gestió dels centres com la praxis d'una escola
democràtica, en el sentit que l’educació, més que l’aprenentatge d’uns
continguts curriculars complexos, esdevé un espai en què la ciutadania
aprèn a gestionar, des de l’escola, una societat amb voluntat democràtica,
des de la qual s’ha d’estimular la participació política i col·lectiva en
els afers públics i privats.
1.
A les universitats públiques, la gestió ha de seguir els mateixos
criteris democràtics. Així, els equips de govern de facultats i
universitats s’han d’elegir per sufragi universal i la ponderació del vot
s’ha d’equilibrar de manera que els col·lectius dels treballadors/es
laborals i temporals i l’alumnat tinguin el mateix pes que altres figures
laborals com els catedràtics o la plantilla permanent. Cap òrgan decisori o
de govern a les universitats podrà tenir com a membres persones
representants del món empresarial, només representants de la societat civil
hi podran ser presents.
1.
S'ha de vetllar perquè les dones estiguin tan presents com els homes en
els òrgans decisoris, de coordinació i de direcció. A les escoles
d’infantil i primària, fonamentalment, s'han de proposar polítiques que
afavoreixin la presència d’homes per tal que en aquests àmbits es
reprodueixi la representació de gènere que hi ha a la societat.
1.
S’han d'establir mesures de conciliació de temps laboral i familiar,
tant per a dones com per a homes, que tinguin en compte les necessitats
dels infants en les diferents etapes educatives.
*Article 5. Autonomia i participació*
1.
L’autonomia s’entén com l’adaptació pedagògica que realitzen els centres
i la comunitat educativa, segons les seves necessitats, en el marc de la
igualtat d’oportunitats i sobre una base comuna de currículum, llocs de
treball, organització estructural i dotació de recursos. A partir d’aquesta
anàlisi, els claustres i els consells escolars adopten totes les mesures de
caràcter formatiu i organitzatiu que considerin necessàries per tal de
portar a terme el projecte educatiu, sempre que això no suposi la creació
de centres de diferent categoria i diferent pressupost.
1.
En cap cas l’autonomia ha de comportar càrregues burocràtiques
innecessàries o mètodes arbitraris de selecció d’alumnat o professorat.
1.
S’han d'afavorir els projectes d’innovació educativa i la seva promoció.
Aquests projectes hauran de ser aprovats pel claustre en funció de les
necessitats de l’alumnat del centre i del seu projecte curricular i
l’administració facilitarà els recursos necessaris. L’objectiu de la
innovació pedagògica no ha de ser crear diferències de qualitat entre els
centres per entorns socials, sinó generalitzar aquelles pràctiques que
demostrin ser una millora.
1.
S’ha d'afavorir la participació de la comunitat educativa, considerant
que és una aportació que pot enriquir el procés educatiu, sempre que no
substitueixi la responsabilitat de l’administració en la prestació dels
serveis.
1.
En cap cas aquesta participació podran fer-la fundacions i/o empreses
privades. No s'acceptarà la ingerència d’empreses privades en la gestió del
centre.
1.
La investigació i la transferència de coneixement en l’àmbit
universitari ha d'estar en mans dels grups d’investigació que han de
disposar de finançament públic per desenvolupar aquella recerca que sigui
d’interès per al benestar de tots els membres de la societat. Els equips de
recerca de les universitats no poden posar els seus recursos al servei del
benefici exclusiu de les empreses.
*Article 6. Avaluació*
1.
S’entén per avaluació el procés de caràcter formatiu que té com a
objecte fer una diagnosi de la marxa dels centres, detectar-ne les
mancances i proposar solucions. L'avaluació no pot servir per seleccionar
l'alumnat o fer classificacions de centres. L’entrada a la universitat no
estarà condicionada ni per notes de tall ni per proves selectives, totes
les persones tenen dret a accedir als estudis que desitgin.
1.
A l’alumnat se li ha d'aplicar el model d’avaluació continuada com a
únic instrument de valoració i també com a instrument que permeti estudiar
la seva evolució des del seu punt de partida i fer possible una adequada
adaptació dels continguts curriculars.
1.
En l’àmbit universitari s’ha d'aplicar l’avaluació continuada per a la
superació de les diferents assignatures. L’avaluació continuada implica que
l’alumnat faci un seguiment continuat de les assignatures, però s'ha
respectar sempre que l’estudiant pugui combinar l’activitat acadèmica dins
de l’aula, amb activitats socials, polítiques, culturals i laborals fora de
l’aula. Alhora, també s’han d'oferir altres sistemes d’avaluació a
l’alumnat per donar resposta a les necessitats de conciliació laboral i
familiar.
1.
S'ha de promoure un model d’autoavaluació del professorat que detecti
les diverses mancances i necessitats en la pràctica escolar i que serveixi
de base per millorar l’acció educativa. L’administració educativa ha de
posar a l’abast de mestres i professors una oferta formativa que estimuli
els sabers individuals i col·lectius dels equips per tal que aquesta
millora es pugui portar a terme.
1.
En l’àmbit universitari, les avaluacions de l’activitat investigadora,
de la transferència del coneixement s'han de dur a terme a terme per altres
membres de la comunitat universitària, especialitzats en el mateix àmbit de
coneixement (i no per agències externes) que faran orientacions constants,
amb esperit cooperatiu, fomentant la continuïtat de les trajectòries
acadèmiques.
1.
L'avaluació, doncs, ha de ser una activitat orientada a la millora de
l'alumnat, la funció educativa, els centres i el sistema educatiu, en totes
les etapes. En cap cas es pot utilitzar com a instrument de propaganda o de
pressió política, social o laboral. D'altra banda, es combinaran formes de
coavaluació i autoavaluació, procurant que sigui una activitat transparent
i democràtica.
*Article 7. Professorat*
1.
S’estableix que el professorat ha de formar part de la Funció Pública i
estarà subjecte al règim administratiu, des del 0-3 fins a la universitat.
La jornada de treball ha de ser sempre i per a tothom a temps complet o a
mitja jornada, sens perjudici de les jornades de treball inferiors que es
puguin derivar de qualsevol altre dret legal. La resta de treballadores i
treballadors que desenvolupin la seva feina dins dels centres educatius han
de dependre laboralment de la Generalitat.
1.
Per exercir com a docent cal, a més de disposar dels requisits de
formació, accedir a la funció pública docent mitjançant un procés objectiu
i transparent i que valori mèrits i capacitats. En cap cas es pot
seleccionar arbitràriament via currículum o entrevista personal.
1.
Les places no ocupades per personal funcionari de carrera han de ser les
mínimes funcionals i poden ser cobertes per professorat interí o substitut
a partir d’una borsa de treball constituïda per docents amb la formació
requerida, i ordenada d’acord amb criteris objectius de formació i
experiència. En ensenyaments reglats no universitaris o d’especialistes de
formació professional, s’exclou qualsevol dedicació inferior a una jornada
de treball d’un 50%.
1.
Pel que fa a l’adjudicació de places en l'àmbit universitari, s'ha de
fer de tal manera que els tribunals (formats majoritàriament per docents
d’escala igual o superior a la que s’adjudica i externs a la universitat
que la convoca) atenguin exclusivament als mèrits docents i de recerca dels
candidats. Es consideraran mèrits aquelles aportacions que es facin en el
marc acadèmic, però també en col·laboració amb la societat i la comunitat.
1.
En el marc de la negociació col·lectiva s’han d'establir el conjunt de
condicions de treball, de conciliació familiar i jubilació del personal
docent i de la resta de treballadors i treballadores dels centres educatius.
*Article 8. Inversió i finançament *
1.
S'ha destinar un mínim del 6% del producte interior brut a l’ensenyament
públic.
1.
Tots els diners públics aniran a finançar els centres de titularitat
pública. La subvenció, via concerts, dels centres privats anirà disminuint
progressivament fins a la seva desaparició total.
1.
La repartició del pressupost ha de ser en funció de les necessitats dels
centres i ha de garantir l’atenció en condicions de qualitat de tot
l’alumnat alhora que ha de vetllar perquè el grau de dificultat de
l’alumnat i les condicions culturals i econòmiques de la zona no suposin
cap impediment per a la igualtat d’oportunitats. Per compensar desigualtats
s'ha de pactar, amb els agents educatius, una discriminació positiva en el
repartiment dels recursos.
*Article 9. Dels concerts educatius *
1.
L’objectiu d’aquesta llei és la progressiva implantació d’un sistema
educatiu català que tingui una única xarxa pública, de titularitat i gestió
públiques. Per aconseguir aquest objectiu s'han reduir progressivament els
concerts educatius durant un període màxim de 10 anys, començant per
aquells centres que cobren quotes molt altes i els que segreguen per
qüestió de sexe.
1.
S’han d'arbitrar mesures per tal que aquell professorat de centres
privats concertats que vulgui entrar a formar part de la xarxa pública ho
pugui fer.
*Article 10. De les escoles bressol municipals*
La Generalitat assumirà de nou les competències i la seva responsabilitat
en les escoles bressol, garantirà una xarxa d’escoles de gestió pública i
establirà uns criteris que no permetin la subcontractació d’empreses
privades per a la seva gestió.
*Article 11. De la relació amb les famílies*
Es considera que les famílies han de participar activament en la vida
escolar a partir dels òrgans de gestió propis dels centres educatius i en
els espais que cada centre hagi d'articular en funció del seu context
*Disposicions transitòries*
*Primera*
En un període transitori, que no podrà ultrapassar els deu cursos naturals
posteriors a l’aprovació d’aquesta Llei, s’arbitrarà un sistema que faci
possible la integració dels centres privats concertats que ho vulguin a la
xarxa pública. Durant aquest període el Departament d’Ensenyament no podrà
establir cap nou concert i els centres concertats no podran cobrar quotes
sota cap concepte. Aquells centres que no s’acullin a les condicions per
integrar-se a la xarxa pública, passaran a ser completament privats.
*Segona*
En un període de deu anys la Generalitat ha d’assumir de nou les
competències i la seva responsabilitat en les escoles bressol, garantir una
xarxa d’escoles de gestió pública i establir uns criteris que no permetin
la subcontractació d’empreses privades per a la seva gestió.
*Disposicions derogatòries*
1.
Es deroga l'actual Llei d'Educació de Catalunya (LEC)
2.
Resten derogats els articles de la Llei d'Universitats que són
incompatibles amb la nova Llei del Sistema Educatiu de Catalunya.
*Disposicions finals*
*Primera*
Aquesta Llei entrarà en vigor el curs següent a la seva aprovació i els
seus efectes econòmics en l'exercici pressupostari següent al de la seva
aprovació.
*Segona*
Es faculta al Govern de la Generalitat per adoptar les mesures legals
necessàries i immediates per l’aplicació de la present Llei d’Educació.
*Tercera*
Les normes reglamentàries que no s’oposin a la present Llei continuen
vigents.
Other related posts:
- » [cfinformatica-grup] Iniciativa Legislativa Popular educació - ALEJANDRO CASTAN SALINAS
