[psicologia_andorra] Re: Grup Treball Salut
- From: "Francesc Robert" <robert.compte@xxxxxxxxxx>
- To: <psicologia_andorra@xxxxxxxxxxxxx>
- Date: Thu, 25 Apr 2002 00:07:25 +0200
Hola companys, us exposaré a continuació el meu punt de vista sobre el document
presentat pel Col·legi de metges i alguns arguments al respecte.
Sobre el document enviat, caldria saber si realment té el recolzament del
Col·legi de Metges, i en general per tot el col·lectiu de metges. Jo intentaré
fer-lo arribar a alguns metges per veure que en pensen. Després si tal com la
Dra. Avellanet, es tracta de l'opinió dels psiquiatres, tenint en compte que el
Dr. Obiols estava d'acord amb el document que vem presentar, el Dr. Argullos es
troba fora d'Andorra, aquest document solament representa a dos metges
psiquiatres: el Dr. Cabeza i el Dr. Cairat.
En general trobo el document fora de lloc i escrit amb molta prepotència, ja
que aquests psiquiatres pretenen a través del Col·legi de metges, dir què podem
fer i què no podem fer els psicòlegs. Com si no tinguessim la majoria d'edat.
Crec que ens em de remetre a la realitat, i aquesta ens diu que el Govern és a
nivell administratiu l'única entitat amb capacitat per autoritzar-nos a
exercitar la nostra professió, un cop a verificat que disposem de la titulació
adient (actualemnt Llicenciatura o Maitrise).
Tampoc estic d'acord amb el document en l'apartat on requereix una formació
dins un hospital universitari per exercir la psicologia clínica. No sé per que
ens em de remetre al que fan en altres països quan els propis metges no si
remeten ells mateixos. Per exemple els metges espanyols han de sotmetres al MIR
per poder estudiar una especialitat, els metges andorrans poden cursar
l'especialitat sense haver passat la criva del MIR i després poden treballar a
andorra com especialistes. Per tant ells no s'exigeixen a ells mateixos el que
fan als països veïns però ens ho volen imposar a nosaltres.
Per altra banda cal dir en els estudis de psicologia, existeix
l'especialització de psicologia clínica i que és aquesta titulació la que ens
acredita de poder treballar com a psicòlegs clínics.
Per altra banda tampoc estic d'acord amb el document quan diu que no tenim la
formació per poder fer diagnòstics, en el meu pla d'estudis cursaven durant dos
anys les assignatures de psicodiagnòstic I i II. Tanmateix els diferents
col·legis professionals consultats corroboren que una de les nostres funcions
és el diagnòstic.
Tampoc comparteixo l'opinió d'aquests psiquiatres que pretenen que la nostra
activitat estigui supeditada a la del metge psiquiatra. Caldria recordar'ls-hi
que nosaltres no som titulats mitjos com els fisioterapeutes, sino que som
titulats superiors igual que els dentistes. Per tant pot ser, en determinats
contextes (hospital) interessant fer un treball d'equipi, encara que tal com
està estructurat el sistema a Andorra, tampoc té perque ser així sempre.
S'enten que un entorn hospitalari hi hagi equips multidisplinars, però fora
dels hospitals entenem que la col·laboració amb els metges és necessària però
llavors hauria de ser recíproca , és a dir en les dues direccions.
Trobo també fora de lloc que pretenguin reduir la nostra funció a les
psicometries i a les teràpies que ells ens derivin. Evidentment qui són ells
per dir el que em de fer.
Per últim comentar el darrer paràgraf el document. Crec que si hem d'opinar en
matèria de salut i es pretén arribar a un consens, caldrà que participem com a
Col·legi ja que ens considerem agents implicats, ja que per nosaltres , no
estem parlent únicament de l'assistència sanitària, sino d'atenció a la Salut i
aquesta abarca tant la part física , com la part psíquica i aqui si que hi
tenim alguna cosa a a dir. I això no ens ho hem inventat els psicòlegs sino que
L'OMS proposa un enfocament des d'una perpectiva BIO PSICO SOCIAL.
Ja per acabar, crec que no hauriem de caure en la trampa de comparar-nos amb el
model sanitari espanyol o bé francès en quant a prestacions, ja que no és
comparable. A Espanya per exemple hi ha una metges de la seguretat social que
treballen assalariats que representen la sanitat pública i uns metges que
treballen privadament que representen la sanitat privada. Aquest model sanitari
no té rès a veure amb el nostre, ja que a Andorra no hi ha sanitat pública i
privada de la manera que es fa a Espanya. A Andorra, alguns professionals
treballen sense cobertura de la Cass com opció que ells han triat. Per altra
banda a Espanya els fisioterapeutes, logopedes, podòlges no entren dins de la
sanitat pública i a Andorra si, per tant no ens obsessionem en buscar fer les
coses com als països veïns , ja que Andorra té un model propi d'assistència
sanitària.
Dins dels professionals de la salut , els psicòlegs som els únics professionals
superiors que estem fora del sistema de cobertura social, sense haver triat
aquesta opció.
Espero haver aportat alguns elements de refelexió.
Marta Compte----- Original Message -----
From: Direcció EENS de Meritxell
To: psicologia_andorra@xxxxxxxxxxxxx
Sent: Tuesday, April 23, 2002 9:42 AM
Subject: [psicologia_andorra] Grup Treball Salut
Companys,
Ahir, dia 22 d'abril, va tenir lloc una reunió del grup de Treball de Salut
al Ministeri de salut i Benestar.
Encara s'estan posan en comú les funcions i competències de cada col·lectiu i
com a resposta al nostre document la Dra. Avellanet va repartir el document que
us adjunto i va dir que es tractava de l'opinió dels psiquiatres i que, a més,
comptava amb el suport del Col·legi de Metges.
Espero les vostres opinions i posicionaments.
Atentament,
Carolina Serra
Other related posts: