[psicologia_andorra] Re: Grup Treball Salut

  • From: "Francesc Robert" <robert.compte@xxxxxxxxxx>
  • To: <psicologia_andorra@xxxxxxxxxxxxx>
  • Date: Thu, 25 Apr 2002 00:07:25 +0200

Hola companys, us exposaré a continuació el meu punt de vista sobre el document 
presentat pel Col·legi de metges i alguns arguments al respecte. 
Sobre el document enviat, caldria saber si realment té el recolzament del 
Col·legi de Metges, i en general per tot el col·lectiu de metges. Jo intentaré 
fer-lo arribar a alguns metges per veure que en pensen. Després si tal com la 
Dra. Avellanet, es tracta de l'opinió dels psiquiatres, tenint en compte que el 
Dr. Obiols estava d'acord amb el document que vem presentar, el Dr. Argullos es 
troba fora d'Andorra, aquest document solament representa a dos metges 
psiquiatres: el Dr. Cabeza i el Dr. Cairat.

En general trobo el document fora de lloc i escrit amb molta prepotència, ja 
que aquests psiquiatres pretenen a través del Col·legi de metges, dir què podem 
fer i què no podem fer els psicòlegs. Com si no tinguessim la majoria d'edat. 
Crec que ens em de remetre a la realitat, i aquesta ens diu que el Govern  és a 
nivell administratiu l'única entitat amb capacitat per  autoritzar-nos a 
exercitar  la nostra professió, un cop a verificat que disposem de la titulació 
adient (actualemnt Llicenciatura o Maitrise). 

Tampoc estic d'acord amb el document en l'apartat on requereix una formació 
dins un hospital universitari per exercir la psicologia clínica. No sé per que 
ens em de remetre al que fan en altres països quan els propis metges no si 
remeten ells mateixos. Per exemple els metges espanyols han de sotmetres al MIR 
per poder estudiar una especialitat, els metges andorrans poden cursar 
l'especialitat sense haver passat la criva del MIR i després poden treballar a  
andorra com especialistes. Per tant ells no s'exigeixen a ells mateixos el que 
fan als països veïns però ens ho volen imposar a nosaltres.  
Per altra banda cal dir en els estudis de psicologia, existeix 
l'especialització de psicologia clínica i que és aquesta titulació la que ens 
acredita de poder  treballar com a psicòlegs clínics.

Per altra banda tampoc estic d'acord amb el document quan diu que no tenim la 
formació per poder fer diagnòstics, en el meu pla d'estudis cursaven durant dos 
anys les assignatures de psicodiagnòstic I i II. Tanmateix els diferents 
col·legis professionals consultats corroboren que una de les nostres funcions 
és el diagnòstic.

Tampoc comparteixo l'opinió d'aquests psiquiatres que pretenen que la nostra 
activitat estigui supeditada  a la del metge psiquiatra. Caldria recordar'ls-hi 
que nosaltres no som titulats mitjos com els fisioterapeutes, sino que som 
titulats superiors igual que els dentistes. Per tant pot ser, en determinats 
contextes (hospital) interessant fer un treball d'equipi, encara que tal com 
està estructurat el sistema a Andorra, tampoc té perque ser així sempre. 
S'enten que un entorn hospitalari hi hagi equips multidisplinars, però fora 
dels hospitals entenem que la col·laboració amb els metges és necessària però 
llavors hauria de ser recíproca , és a dir en les dues direccions. 

Trobo també fora de lloc que pretenguin reduir la nostra funció a les 
psicometries i a les teràpies que ells ens derivin. Evidentment qui són ells 
per dir el que em de  fer. 

Per últim comentar el darrer paràgraf el document. Crec que si hem d'opinar en 
matèria de salut  i es pretén arribar a un consens, caldrà que participem com a 
Col·legi ja que ens considerem agents implicats, ja que per nosaltres , no 
estem parlent únicament de l'assistència sanitària, sino d'atenció a la Salut i 
aquesta abarca tant la part física , com la part psíquica i aqui si que hi 
tenim alguna cosa a a dir. I això no ens ho hem inventat els psicòlegs sino que 
L'OMS proposa un enfocament des d'una perpectiva BIO PSICO SOCIAL.

Ja per acabar, crec que no hauriem de caure en la trampa de comparar-nos amb el 
model sanitari espanyol o bé francès en quant a prestacions, ja que no és 
comparable. A Espanya per exemple hi ha una metges de la seguretat social que 
treballen assalariats que representen la sanitat pública i uns metges que 
treballen privadament que representen la sanitat privada. Aquest model sanitari 
no té rès a veure amb el nostre, ja que a Andorra no hi ha sanitat pública i 
privada de la manera que es fa a Espanya. A Andorra, alguns professionals 
treballen sense cobertura de la Cass com opció que ells han triat. Per altra 
banda a Espanya els fisioterapeutes, logopedes, podòlges no entren dins de la 
sanitat pública i a Andorra si, per tant no ens obsessionem en buscar fer les 
coses com als països veïns , ja que Andorra té un model propi d'assistència 
sanitària. 
Dins dels professionals de la salut , els psicòlegs som els únics professionals 
superiors que estem fora del sistema de cobertura social, sense haver triat 
aquesta opció.

Espero haver aportat alguns elements de refelexió.


Marta Compte----- Original Message ----- 
  From: Direcció EENS de Meritxell 
  To: psicologia_andorra@xxxxxxxxxxxxx 
  Sent: Tuesday, April 23, 2002 9:42 AM
  Subject: [psicologia_andorra] Grup Treball Salut


  Companys,

  Ahir, dia 22 d'abril, va tenir lloc una reunió del grup de Treball de Salut 
al Ministeri de salut i Benestar.
  Encara s'estan posan en comú les funcions i competències de cada col·lectiu i 
com a resposta al nostre document la Dra. Avellanet va repartir el document que 
us adjunto i va dir que es tractava de l'opinió dels psiquiatres i que, a més, 
comptava amb el suport del Col·legi de Metges.

  Espero les vostres opinions i posicionaments.

  Atentament,

  Carolina Serra

Other related posts: